Donare et Recipere 

Amb la participació de: Vicenç Altaió, Odile Arqué, Mireia Calafell, Antoni Clapés, Jaume Coll, Carles Duarte, Mª Josep Escrivà, Feliu Formosa, K100, Anna Montero, Perejaume, Francesc Prat, Lluís Solà, Víctor Sunyol i Antònia Vicens.

..La poesia, com l’art —tant per al creador com per al receptor— és una manera de mirar el món, d’habitar-lo. I és des d’aquí, des de la bellesa, que podem contribuir a fer-lo més bo, més amable, més just i més lliure. Donare et Recipere és un treball artístic que vol commemorar els Concursos Literaris de Cantonigròs i ser també alhora un espai viu per pensar, sentir i —per què no— escriure l’essència dels concursos: la poesia. Homenatjar la feina feta en el terreny cultural i també pedagògic i celebrar que, si bé els certàmens van tenir una durada concreta en el temps, els poemes de molts dels poetes que van participar-hi segueixen vius en nosaltres cada vegada que els llegim de nou. I així continuaran, mentre hi hagi mirades que els desvetllin. L’obra és feta de fusta i de paraules, de paraules de fusta, i de la fusta de les paraules de Vicenç Altaió, Odile Arqué, Mireia Calafell, Antoni Clapés, Jaume Coll, Carles Duarte, Mª Josep Escrivà, Feliu Formosa, K100, Anna Montero, Perejaume, Francesc Prat, Lluís Solà, Víctor Sunyol i Antònia Vicens. Ells, amb molta generositat, han col·laborat en l’obra: han escollit un poema d’un dels concursants i n'han lliurat un de seu, fent part, tots ells, de la peça. Han escollit poemes de Mª Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, J.V. Foix, Màrius Torres, Joan Fuster, Rosa Leveroni, Marià Manent, Francesc Parcerisas, Pere Quart, Carles Riba, B. Rosselló-Pòrcel, Segimon Serrallonga i Antònia Vicens. Així: poetes d’avui diuen l’ahir del demà d’aquest ara. Tot plegat —l’obra, l’acció i el lloc— vol suggerir un espai, una atmosfera on cadascú, amb la seva capsa de memòria, sensibilitat, i reflexió, pugui fer la seva pròpia lectura dels poemes i de la peça; pugui evocar-hi el seu sentir, i potser emportar-se un silenci, un ressò, una llavor d’alguna cosa que faci saó de la fusta i les paraules de sota d’aquests arbres. 
 
prev next