Quan Elena Korybut-Daszkiewicz –una presa als gulags russos per traïció a la pàtria als anys 40– digué que va sobreviure a la barbàrie gràcies a la bellesa;
a repetir-se una vegada i una altra uns versos que li havia ensenyat la seva mare, a recordar una ària de Wagner, o a gaudir d’una posta de sol vermell carmesí a la tundra russa, ens adonem fins a quin punt és important la cultura per a l’ésser humà i per tant, per a la societat.
«Ningú no es pot imaginar el que per als presos significava un llibre: era la salvació! Era la bellesa, la llibertat i la civilització enmig de la barbàrie!».1.
La cultura, que no l’entreteniment, ens aporta bellesa. No una bellesa en un sentit estètic, que també, sinó la que ens interpel·la en tot el que fa referència a l’ànima humana, també en el seu dramatisme, on la bellesa hi pot aportar una mica de llum.
Aquest dibuix fa part d’una serie de treballs on horitzons, camins, teixits reparadors, materials que denoten vàlua, grafies, etc... s’articulen plàsticament
per dir, per sentir, al voltant d’aquesta reflexió.
Alícia Casadesús.
1.Text extret del llibre «Vestides per a un vall a la neu», de Monika Zgustova.
