fer un lligall amb la roba ben plegada
«Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie», llegim com a subtítol de l'exposició de l'artista Alícia Casadesús, amb qui ha col·laborat el poeta Antoni Clapés.
La frase és ben coneguda, expressada en múltiples variants al llarg de la història, especialment en el segle xx, en què la Xoà i el Gulag—autèntiques fàbriques d'horror— van fer creure als qui, d'una forma o altra ho patiren, que la condició humana podia ser anorreada a través de la inhumanitat.
Fer un lligall amb la roba ben plegada és tot just un assaig d'interpretació artística fet a partir de la tria de quinze imatges de fotògrafs que van saber entendre i copsar el drama d'aquelles persones que visqueren amb tota la seva dimensió humana, històrica, social i política l'exili de febrer de 1939, i ser-ne testimonis avantatjats i portantveus de denúncia.
L'artista i el poeta han intentat copsar alguns instants d'efímera bellesa —com un somrís, el frec d'una mà, el record d'una música o d'un poema, un gest solidari, una mirada compassiva o la tendresa d'un raig de sol—, contraposant-los al drama de l'exili a través de petites peces que prenen com a referent la imatge en qüestió i de poemes que no pretenen ser complexos sinó transparents i fluids.
Per a l'espectador actual, Fer un lligall amb la roba ben plegada ha de ser una crida i una invitació a l'esperança, a la no renúncia, a accentuar la convicció que la bellesa és el lloc on hem d'habitar, nosaltres humans, per no repetir els excessos passats.